Hola Pelusina….no vull despedir-me de tú perque sempre estaràs al meu costat. En estat unas luchadores amb sa teva enfermetat i en la vida; per tal cosa, just en a sabre la teva malaltia, vaig fer un parón a la meva vida per cuidar-te fins en es final, tú et senties arropada i protegida i jo dedican-te els últins moments de la teva vida tant valiosos per recordar-te sempre, plena d’amor i ternura, petita meva, eres guapa fins en es final, careta angelical. Encara em record de la teva arribada a casa, omplint un buit en un moment oportú, desprès de la mort d’en Ossi, el meu cusó i es teu primer noviete. Tot dos ereu blancs i la vostra sincronització de ” ca i moix” va ésser molt sutil i mágica.
Ara tot dos estau en es cel, curioseant, jugant, indagant i descubrint nous mons. Pelusa, no sabia que et agradessi tant estar sempre a defora a sa terraça com un ca !!!, sempre et venia a cercar per ses orelles i et gradava estar tots i cada un dels vespres d’estiu a l’intemperie envolta de veles il-luminades.
Ara en queda en “Chorrete”, es teu company de fatigues, sempre et feia enfadar i tú l’espantabas amb un soplar, però la vostra conexió va ésser aquests darrers anys i més quan en “Chorrete” et va accidentar d’una caiguda. Els vespres s’hi queda dormint damunt es saquet de les teves cendres duites de Sont Batló i et trobam molt a faltar, doncs inclós amb la teva mal-laltia, estabas sempre ” cantarina” demanan’t atenció tot el temps. Et trobarè molt a faltar Pelusina, perque gas estat una moixeta mágica, pacient i bona nine.
****** Descansa i juga amb Pau princesa **********