Oh Blanqueta com t’enyor canet meu….!!!. Mai podré agrair prou tot el que après de tu i tot el que hem viscut juntes. Mai havés pensat que fos possible estimar tant un ca, amb la por que me feien de nina Vares arribar a casa de la ma dels meus alumnes de Pollença d’Eu Moll , filla de la cusseta de na Carolina, eres una bolleta de 12 dies, la bulla que va fer ma mare “sa mami” malalta quan te va veure i lo molt que li agradava donar-te el biberó. Mai agrairé prou haver pogut disfrutar de la teva companyia. La cusseta més fotografiada del món .. per fer obsequis al meu alumnat amb les teves postals de Nadal i d’estiu. Eres la jugueta preferida de la meva fillola Carolina. Ens has deixat un buit , fins i tot les moixetes Iris i Lila saben no sé com, que has fuit. Com m’agradava seure devora tu i acariciar-te el teu pel suau sobre la teva pell rosada , olorar el teu perfum de colònia en arribar de la perruqueria. Enyor trobar-te darrera la porta en arribar a casa , remenant la coa amb aquella immensa alegria al veurer-me. Animeta meva descansa en pau. Una besada.