Doris, has estat sa primera cusseta que he tengut, vares arribar a un moment tristó de sa meva vida i has fuita a un moment molt especial, peró has pogut ensumar en Lluc. Aquests 12 anys han estat plens de companyia, passejos, jugades i moltes coses.Quan arribava a canostra i venies a botar davora jo ben contenta de veure-mos. Quan dormiem a n’es sofá i tu te possaves acurrucada a n’es peus, quins records.En Blai, es teu fiató, cada dia t’espera davora sa finestra. Va ser una decisió molt dura, però era sa millor. S’estrella que s’ha encés sempre perdurarà. Doris, t’anyoraré i estimaré sempre.