Petita, ja no hi ets, pero no t’olvidare mai. Cada vegada que arrib a canostra, ta cerc, amb una petita esperança de vorete, pero se que no hi ets, y l’unic que puc fer es recordarte y plora. Es record venen a jo, m’atacan sense pietat, fenme plora mes. Pero no ma arrepentesc, ploraria cada hora cada minut y cada segon, perque significa que he perdut a sa meva petita, sa que va estar amb jo sis increibles anys en els cuals, te estimat com ningu. Se que com tu no en tindre cap, ets unica y sempre testimare. Ta don ses gracies amor, gracies per havenme donat tan de carinyu con jo a tu, gracies per a ve estat amiga y familia a la vegada, gracies per tot. Testim y testimare …