Quasi un mes després m,atrevesc a escriure algo sobre tu…no hi ha dia que no et recorde’m, es dies de paella sobra sa teva carn i es teu arrosset, encara et cercam en es teus racons. Sempre et recordarem, com la gran i millor amiga que mai hem tengut, esper que t’en hagis anat contenta amb la vida que has tengut, sempre t’hem intentat donar el millor, ara només ens queden es records q ens has deixat; la teva robeta, els teus llitets, les fotografies, etc però ara més que mai estàs amb nosaltres dins els nostres cors. Ca nostra sense tu no es el mateix, algun dia ens retrobarem, mentre tant, tu seràs la força que ens farà superar ela dies obscurs…per sempre Lluneta!!!! Testima’m sa mama, na Virgi, en Francesc, en Martí i na Carol!!!!