Sa casa està buida; l’omplies tu…
Et cercam pels racons i ja no hi ets,…, sa casa està buida…
Obrim sa porta, no et veim, sa casa està buida,…
Cerca’m en els nostres cors els teus ulls, la teva pell,…
et recorda’m i et sentim com una part de noltros que ha fuit, peça trencada que no es retorna,..
Perquè thas anat? perquè no hi ets amb noltros encara?
No em pensava mai estimar-te tant, m’has fet canviar,,he après molt de tú,, a donar valor a les coses senzilles com estar aprop de les persones que estimes, com noltros a tu preciosa..ara i sempre,…t,,estim!!!
Princesita t’enyor molt, pens en tu en tot moment. Durant tots aquests anys hem estat plegades,sempre juntitas i ara me falta una part d’aquest “pack”que erem tu i jo, un “pack” inseperable. Has estat una campiona i ens has donat tant d’amor que només et puc donar ses gràcies, gràcies preciosa per estar amb noltros, per fer-mos tant feliços, has estat i seràs la millor cusseta. No t’oblidaré princesita, ni els teus ulls, ni el teu nasset, ni sa panxeta. sempre amb noltros. Gràcies Rua, GRÀCIES PER TOT! T’ESTIM!