Tirita

2002 -
2018

Has estat la constant a la meva equació, aquell pilar ferm que era el meu suport quan el món em capgirava, des que eres un cadell hiperactiu i rosegador fins a la teva plàcida i confortable vellesa.
Hem compartit absolutament tot, viatges, boscos, parcs, platges… experiències plenes d’olors i sensacions. Més de 5800 nits dormint sempre plegades, perquè la nostra llar no necessitava ni sostre si estàvem juntes tu i jo.
M’has estimat de la forma més pura, incondicional i sincera que mai ha existit i en pocs minuts em perdonaves les punxades i medicines que t’havia de donar, quan em tornaves a mirar amb aquells ullets bruns, vius i alegres que sempre m’acompanyaran.
Vas enamorar a tot qui et va conèixer perquè eres senzillament única i excepcional. El buit que ens deixa la teva partida no es tornarà omplir mai. Seguiràs sempre present en nosaltres perquè ens has ajudat a ser qui som i les lliçons que ens has ensenyat ens han fet millors humanes.
“Trobarem a faltar el teu somriure
ara ens deixes, te’n vas lluny d’aquí
però el record a la llar on vas viure
no l’esborra la pols del camí.
El teu front duu la llum de l’albada,
ja no el solquen dolors ni treballs,
i en el camp amarat de rosada
t’acomiaden els nostres companys.
Quan arribis a dalt la carena,
juga i riu, que a la llar que has deixat,
aquests cors guardaran sempre la pena
tan amarga del teu comiat”
Adaptació de Johnny and The Hurricanes

Ir al contenido