Dimarts dia 2 de maig vaig haver de prendre la decissió més difícil de la meva vida fins ara. He perdut un company de vida, fidel i amorós com ningú. Has estat un lluitador fins al final. Junts ho vam superar tot, trauma de la perruqueria, atac del pit bull, el soplo, la pancreatitis, els atacs…No canviaria ni un segon de vida amb tu, ni un. M’has donat i ensenyat tant! Amb tu he sabut el que és l’amor incondicional i estimar a algú més que a tu mateix, posant-lo davant de tot. Me vas robar el cor des d’aquell dia de novembre del 2000 que et vaig veure amb els teus germans i et vaig triar a tu, bé, tu em vas triar a mi. Has estat una font d’amor i companyia inmillorable. T’he estimat, t’estim i t’estimaré sempre. Ahir te’n vas dur un troç del meu cor que ja no es recuperarà. Gràcies per haver-me cuidat i donat amor els teus 16 anys i mig peluts…115 anys humans. Esper siguis on siguis que et pogués fer sentir tot l’amor que et tinc. Descansa Tronquet, t’ho has guanyat petit meu.