Trui

2006 -
2017

Adéu vell amic,

Te’n vas com vingueres, de cop i sense dir res.
Avui les llàgrimes no em deixen veure el que m’envolta i encara que ho fessin tot em recorda a tu.
El meu company de vida, el meu germà.
Sempre has estat el motiu per voler tornar a casa abans d’hora o la petita excusa per arribar tard a totes bandes, per no voler deixar-te sol. No he volgut fer-ho mai.

Avui t’allunyes després d’onze anys d’alegria, d’omplir de color mel aquest món tan gris i d’haver-me acostumat a tu. Hem fet un camí que ja no tornarem a recórrer, però que quedarà als nostres cors per sempre. Vull tornar a córrer amb tu per la platja i veure’t jugar un altre pic al jardí. Necessito el teu “bon dia” ple de llepades i sentir-te al meu costat quan anem a dormir junts. Aturar el temps i tenir-nos l’un a l’altre per l’eternitat, amb la seguretat de que mai ens tornaran a separar.
Avui el dolor de perdre’t em deixa sense forces, perquè el buit que queda dins de mi és tan gran com ho has estat tu. Em fa ràbia que l’únic que pugui fer ara sigui dedicar-te ximpleries i paraules que no faran justícia a un company tan noble, tan bo i tan increïble com has sigut. Sempre et recordaré, Trui, i mai no podré estimar com t’he estimat a tu.

Tan sols espero haver-te donat la vida que mereixies i que l’hagis passat feliç al meu costat, perquè jo estic orgullós i agraït d’haver crescut amb tu. Els teus onze es van fer lloc entre els meus tretze i vint-i-quatre… I qui ha estat més que tu amb mi, si ens hem fet grans alhora?
M’emporto vivències i moments que mai oblidaré, i si estimo i tinc aquest compromís i sentiment de responsabilitat amb tots els indefensos, és i haurà estat gràcies al teu amor.
Has estat –ho seràs sempre– el meu “Hola” més eufòric i alegre però també el meu “Adéu” més difícil i trist. El món s’ha acomiadat de tu entre plors de pluja d’un cel negre i de tots els teus… plors ofegats pel cant dels ocells. Gràcies per formar part d’aquest viatge.
Descansa en pau petit, perquè quan torni a veure’t no et deixaré tranquil; et juro que tornarem a córrer plegats, però aquesta propera vegada sobre núvols blancs.
Sempre al teu costat, allà on siguis… t’anyoraré tota la vida. ♥️

Ir al contenido